En primer lloc, la creació de pintures a l'oli a l'estil impressionista adopta bàsicament el mètode de pintura directa, normalment utilitzant llenços blancs com a principal per obtenir la base més forta per al color, però també hi ha bases de tela de color crema o gris clar segons el color de la imatge. . En general, la textura del llenç no hauria de ser massa fina, i la textura més gruixuda pot provocar l'afluixament de la capa de color del pigment, que no és massa rígida quan el color està connectat, i també és propici per a la pintura en sec. Excepte alguns pintors com Renoir i Laudrek, als quals els agradava utilitzar el mètode de pintura fina, la majoria dels impressionistes típics utilitzaven pintura gruixuda i colors juxtaposats amb diferents pinzellades i colors fins, utilitzant pigments que eren majoritàriament opacs i translúcids, i produïen un contrast de colors ric. i efectes d'aleteig mitjançant el mètode de superposició o juxtaposició d'esglaonament de colors.
En segon lloc, encara que els pintors postimpressionistes i neoimpressionistes són fonamentalment diferents dels impressionistes tradicionals en concepte, no hi ha diferències fonamentals en les característiques materials i tècniques, però emfatitzen els colors subjectius. Els neoimpressionistes van separar els colors completament segons el principi dels set colors de l'espectre, i fins i tot pintaven només amb punts de color en els colors bàsics de l'espectre no harmonitzat, per la qual cosa també es va anomenar puntillisme en sentit estricte. Tanmateix, encara hi ha diferències evidents en els pinzells utilitzats pels diferents pintors, la facilitat i llibertat de Monet, la rodonesa i l'edat de Pissarro, la rudesa i la prepotència de Van Gogh i el rigor i la prudència de Seurat.
En tercer lloc, els passos de la pintura impressionista han estat ben coneguts, generalment a l'esbós a l'aire lliure sol ser amb pigments més gruixuts lleugerament barrejats directament per formar una textura de pinzell gruixut i produir un efecte de juxtaposició de colors, perquè el dibuix de l'escena es completa principalment alhora, de manera que es basa bàsicament. a la pintura humida, rarament afegiu una dilució mitjana de color quan sigui necessari. En la producció de pintura a l'oli o obres que s'han de dur a terme moltes vegades, cal parar atenció a l'ordre del primer prim i després del greix, generalment primer amb color trementina, estenent fins el color base i, a continuació, utilitzar un color més gruixut. Per continuar aprofundint, també podeu utilitzar el mètode de pintura en sec, amb un pinzell per dibuixar un color de cobertura, de manera que el color base i el color superior formin un efecte complex i colorit. No barregeu els pigments massa fort, deixeu que els diferents colors es juxtaposin de manera natural i barregeu visualment per aconseguir un contrast més fort. La tècnica de tractament basada en un recobriment gruixut també ha de prestar molta atenció al contrast gruixut i prim, hi ha d'haver un lloc transpirable, no es pot apilar cegament la pintura, en cas contrari, la imatge semblarà feixuga, però també provocarà l'absorció d'oli o esquerdes i altres problemes, per a la part que no és ideal, o raspar a temps i esperar que també es torni a dibuixar el sec.
En quart lloc, la pintura impressionista presta atenció a la transformació i connexió del ritme de color general de la imatge, la suavitat de l'encant, l'afluixament de la ploma són molt importants, que és el mateix que la creació de pintura a l'oli d'estil a mà alçada, si és massa. l'atenció als detalls semblarà rígida. Per tant, el tractament de la forma s'ha de resumir amb valentia i s'han de fer esforços per "deixar-se portar", que són les característiques i l'encant del color i la ploma.